Aquesta setmana hem visitat la Casa de les Aigües a Montcada i Reixac.

L’arquitecte Antoni Rovira i Tries va construir la Casa de les Aigües a Montcada i Reixac, una joia del modernisme industrial català. La central va funcionar durant 100 anys, fins el 1978.

L’any 1989 la Casa de les Aigües, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, va deixar de funcionar per problemes de concentració de contaminants a les aigües de l’aqüífer de Besòs. Durant uns anys va quedar abandonada.

L’any 1995 es va dur a terme un projecte de restauració i museïtzació que ha convertit la central d’extracció en un museu de referència sobre l’aigua al llarg de la història i del patrimoni industrial ja que conserva en bon estat el conjunt arquitectònic, la sala de pous i les dos calderes de vapor verticals.

En el recorregut hem visitat els següents espais:

La Sala de Pous és l’espai més significatiu tant a nivell funcional com artístic. A més de ser el punt d’extracció d’aigua a través dels tres pous, l’univers modernista es fa palesa a tot arreu. El sòcol, de fet mosaic de trencadís, és la millor mostra d’harmonia entre la funció i l’esperit estètic de moment.

La Sala de Màquines va ser expressament dissenyada per acollir dues màquines de vapor verticals de les que, en el món, només queden tres exemplars més: a Escòcia, a Portugal i al Canadà. L’òptim estat de conservació permet explicar el funcionament de l’invent que potenciaria la industrialització durant el segle XIX.

La Sala de Control, és el punt on es mesurava el cabal i la qualitat de l’aigua. Destaca el dipòsit d’aigua i un singular pilar central transformat en un original seient ceràmic, sense perdre en cap moment l’esperit ornamental propi del modernisme.

La Casa de l’Maquinista, un pintoresc record de l’arquitectura d’estiueig que es va escampar per tot el municipi a finals de segle XIX. La planta baixa era l’habitatge de l’encarregat de l’manteniment mecànic de la central, mentre que el primer pis servia com a sala de reunions.

Aquesta setmana hem visitat la Casa de les Aigües a Montcada i Reixac.

L’arquitecte Antoni Rovira i Tries va construir la Casa de les Aigües a Montcada i Reixac, una joia del modernisme industrial català. La central va funcionar durant 100 anys, fins el 1978.

L’any 1989 la Casa de les Aigües, propietat de l’Ajuntament de Barcelona, va deixar de funcionar per problemes de concentració de contaminants a les aigües de l’aqüífer de Besòs. Durant uns anys va quedar abandonada.

L’any 1995 es va dur a terme un projecte de restauració i museïtzació que ha convertit la central d’extracció en un museu de referència sobre l’aigua al llarg de la història i del patrimoni industrial ja que conserva en bon estat el conjunt arquitectònic, la sala de pous i les dos calderes de vapor verticals.

En el recorregut hem visitat els següents espais:

La Sala de Pous és l’espai més significatiu tant a nivell funcional com artístic. A més de ser el punt d’extracció d’aigua a través dels tres pous, l’univers modernista es fa palesa a tot arreu. El sòcol, de fet mosaic de trencadís, és la millor mostra d’harmonia entre la funció i l’esperit estètic de moment.

La Sala de Màquines va ser expressament dissenyada per acollir dues màquines de vapor verticals de les que, en el món, només queden tres exemplars més: a Escòcia, a Portugal i al Canadà. L’òptim estat de conservació permet explicar el funcionament de l’invent que potenciaria la industrialització durant el segle XIX.

La Sala de Control, és el punt on es mesurava el cabal i la qualitat de l’aigua. Destaca el dipòsit d’aigua i un singular pilar central transformat en un original seient ceràmic, sense perdre en cap moment l’esperit ornamental propi del modernisme.

La Casa de l’Maquinista, un pintoresc record de l’arquitectura d’estiueig que es va escampar per tot el municipi a finals de segle XIX. La planta baixa era l’habitatge de l’encarregat de l’manteniment mecànic de la central, mentre que el primer pis servia com a sala de reunions.