Soc voluntària a l’Acidh (Espai social Can Gelabert) per voluntat pròpia, per convicció, per empatia, perquè vaig decidir passar a l’acció i participar en un projecte que té per objectiu millorar la vida de les persones amb més dificultats.

Ser voluntari és un exercici de donar i rebre. Jo miro de donar-los el meu temps, implicació, compromís i entusiasme i d’ells rebo, coneixements, amistat, agraïment, estimació i en definitiva, experiències de vida que em fan millorar cada dia com a persona. Aquest intercanvi per a mi ja s’ha convertit en imprescindible i ells són com la meva «segona família»

Ser voluntari és tot això i més, és creure en què els petits canvis transformen el món i voler formar-hi part.

La idea de fer voluntariat va arribar en un moment vital de reflexió i exploració
interior. La meva formació com a enginyer sempre m’ha aportat una visió més aviat
rígida del món, i volia descobrir altres àmbits que també m’interessaven. Així vaig
arribar al SOI de l’AcidH, on podia conèixer i ajudar a persones amb diversitat
intel·lectual.
El voluntariat consistia a acompanyar al grup a l’hort urbà del Bosc Turull, on hem
treballat la terra i hem collit calçots, faves, mongetes, tomàquets i molt més. Però
després va evolucionar orgànicament cap a una gran amistat que m’ha permès
conèixer i aprendre molt sobre cadascuna de les meravelloses persones que
conformen aquest grup. Conèixer el seu món interior, i aprendre a com ajudar-los
segons les seves necessitats ha sigut molt enriquidor. I, a més a més, m’han
ensenyat a fer paper reciclat, la seva activitat principal al SOI: hem fet postals, punts
de llibre, panots, cookies per plantar llavors, llibretes…
El llistat de records que m’emporto és molt, molt llarg. I la gratitud és immensa. Ser
voluntari a l’AcidH ha sigut una experiència inoblidable.

Estic convençut que prestar el petit ajut d’un voluntariat de 2 hores setmanals és el que em manté en contacte amb allò que importa, i com que el que realment importa és la gent, per això poder atendre els vostres tutelats, indubtablement em fa estar despert i atent a les necessitats reals de les persones.
Hi ha persones que demanen les coses de manera molt sorollosa, i d’altres que les demanen sense paraules.
Aquest escoltar la demanda silenciosa és el que sento que he de fer a cada sessió.
Per això us estic agraït, per aquesta oportunitat per afinar la meva oïda i així cada dia aprendre una mica més a conèixer millor a tots els éssers que m’envolten.