Soc voluntària a l’Acidh (Espai social Can Gelabert) per voluntat pròpia, per convicció, per empatia, perquè vaig decidir passar a l’acció i participar en un projecte que té per objectiu millorar la vida de les persones amb més dificultats.

Ser voluntari és un exercici de donar i rebre. Jo miro de donar-los el meu temps, implicació, compromís i entusiasme i d’ells rebo, coneixements, amistat, agraïment, estimació i en definitiva, experiències de vida que em fan millorar cada dia com a persona. Aquest intercanvi per a mi ja s’ha convertit en imprescindible i ells són com la meva “segona família”

Ser voluntari és tot això i més, és creure en què els petits canvis transformen el món i voler formar-hi part.

Despres de la jubilació vaig creure que podia col·laborar amb el meu temps, coneixements i habilitats en aquelles tasques que ajudessin a l’acidH a portar a terme les seves activitats.

La experiència ha estat molt positiva i enriquidora i em sento plenament integrada dins el col·lectiu.

Estic convençut que prestar el petit ajut d’un voluntariat de 2 hores setmanals és el que em manté en contacte amb allò que importa, i com que el que realment importa és la gent, per això poder atendre els vostres tutelats, indubtablement em fa estar despert i atent a les necessitats reals de les persones.
Hi ha persones que demanen les coses de manera molt sorollosa, i d’altres que les demanen sense paraules.
Aquest escoltar la demanda silenciosa és el que sento que he de fer a cada sessió.
Per això us estic agraït, per aquesta oportunitat per afinar la meva oïda i així cada dia aprendre una mica més a conèixer millor a tots els éssers que m’envolten.