Les persones amb intel·ligència límit (IL) no duen escrites a la cara les dificultats que les fan socialment vulnerables. A primer cop d’ull, passen desapercebudes, però els dèficits −que en moltes ocasions no arriben a atribuir-se a una realitat amb nom propi com és la IL− es detecten a l’hora de comunicar-se, d’assumir les responsabilitats de la vida domèstica o de cuidar-se. També es detecten quan les persones han de desenvolupar habilitats socials i relacionals, utilitzar els recursos comunitaris, autocontrolar-se o a l’hora de posar en pràctica habilitats acadèmiques i laborals.

La diversitat és un traç principal de l’esbós del col·lectiu. Cada persona amb IL, com tothom, independentment del seu coeficient intel·lectual, té unes necessitats determinades. Els suports que requereixen per viure de manera autònoma, no responen a un patró homogeni, reproduïble a qualsevol persona amb IL. D’aquesta condició base parteix l’acció integral d’acidH.

No tenir uns trets físics que evidenciïn la IL fa habitual el sentiment d’incomprensió entre les persones del col·lectiu, a vegades per part de la mateixa família i de professionals, però, sobretot, per part de les persones amb qui estableixen relacions secundàries en el dia a dia.

La intel·ligència límit suposa un desfasament entre l’edat cronològica i la mental, una dissonància de capacitats i interessos respecte a persones de la mateixa edat, que s’accentua a partir de l’adolescència. D’aquí sorgeix el repte de la identificació precoç de la IL, per poder acompanyar les persones amb IL des de la infància i evitar que caiguin en les llistes de fracàs escolar, sense reconeixement ni oportunitat d’acumular recursos acadèmics per a la vida adulta.

La lentitud en el procés d’aprenentatge és una característica central d’aquesta discapacitat. Ara bé, encara costa d’associar-la a la IL de manera primerenca, ja que cada nen o nena té el seu propi ritme de desenvolupament, sense que això suposi una problemàtica a llarg termini. Invertir en investigació i detectar-la de manera precoç és un repte principal, que té l’objectiu de garantir la plenitud de drets a les persones amb IL.

Nou curs, menys límits

La lentitud en l’aprenentatge, en el cas de les persones amb IL, no necessàriament ha de ser sinònim de fracàs escolar. L’experiència evidencia que pot resoldre’s. La fórmula? Més suport i més temps que el necessari en els grups de referència. L’escola Vida Montserrat d’acidH l’aplica des de fa més de 20 anys, amb èxit en més d’un 80% dels casos.

Els i les adolescents que hi assisteixen cursen l’Educació Secundària Obligatòria amb una modificació curricular que pretén potenciar les capacitats intel·lectuals, emocionals i socials de l’alumnat amb intel·ligència límit, en grups de 8 a 10 alumnes.

Desenes de nois i noies han acabat les clases d’aquest curs 2015-2016 al centre d’educació secundària d’acidH, i que tornaran al setembre per fer front a un nou curs sense límits. Es tracta d’un espai que, amb el suport de l’equip docent especialitzat en didàctiques adequades als estils cognitius de l’alumnat, garanteix que l’assoliment de les competències bàsiques de l’etapa sigui la norma, en lloc de l’excepció, entre les persones amb IL.

Share This